Contra tot pronòstic la transició a la presidència del Barça esta sent un camí de roses. Dos antics amics, actualment irreconciliables estan donant exemple en el procés de canvi de president.
Segurament hauran après del seny català del que en dona exemple Pep Guardiola, de totes maneres sembla clar que tots dos han vist que si en 15 dies no feien bé la succesió un sortiria per la porta del darrera i l’altre començaria amb mal peu.
Per tant el canvi de president sembla que va per bon camí, tot i això hi ha molts temes pendents com el traspàs de futbolistes com Toure Yaya o Zlatan Ibrahimovic que s’hauran de resoldre en breu i les noves incorporacions com Cesc i Torres que semblen més que complicades.
Desprès de tants anys de màxima enemistat entre Sandro Rosell i Joan Laporta, exactament des de la sortida de can Barça del primer a l’estiu del 2005 desprès de molts estira i arronsa s’han vist obligats a entendres. La imatge còmica del nou president i l’antic president sortint cadascú per un costat de la Sala Paris el dia de les eleccions i la posterior abraçada sembla que arribaran a bon port.
Per afegir que Joan Laporta ha canviat els atacs frontals professats durant tot el procés electoral per promoure que Sandro Rosell serà un bon president pel Barça.
Aquest tipus d’accions entre persones de tant alt nivell demostren que el seny s’ha d’imposar per donar exemple i preservar la imatge d’una institució tant important com la del Barça.
Durant tota la campanya electoral hem escoltat com Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito feien servir com a principal argument d’atac que Sandro Rosell seria un president intervencionista.
Sembla mentida que al Segle XXI es pugi dir d’una persona que ha d’exercir un càrrec com el de president del Barça que el fet de tenir més de 20 anys d’experiència en el sector dels negocis esportius es una cosa negativa.
Un president del Barça no li pot dir al seu entrenador qui ha de jugar, de la mateixa manera que tampoc pot permetre pagar milions d’euros per jugadors com Keirrison i Enrique, entre d’altres.
L’àrea esportiva ha d’estar dirigida per un director tècnic i un entrenador, que s’encarreguin de prendre les decisions a l’hora de fitxar i donar les baixes del primer equip i el president s’ha d’encarregar de buscar les maners més imaginatives per poder fitxar tots aquells jugadors que li demanin sempre que es trobin dintre d’uns paràmetres acceptables.
Que Sandro Rosell tingui experiència en aquest sector facilitarà el fitxatge de jugadors de primer nivell que ajudin a completar una plantilla que a dia d’avui frega l’excel·lència.
De la mateixa manera que tots els anys que Guardiola va passar a la Masia i al primer equip del Barça l’han ajudat a dirigir l’equip, l’experiència de Rosell en el negocis del esportius l’ajudaran a gestionar la presidència.
De tot el discurs d' ahir em quedo amb el to en el que va pronunciar per dues vegades “No us fallaré”. Quan algú que ha viscut el Barça des de petit es capaç de dir amb tanta contundència aquesta frase es perquè te molt clar a quin repte s’enfronta i quines dificultats l’esperen.
Per tant estic segur que Sandro Rosell es el millor president que podia tenir el Futbol Club Barcelona.
Sort Sandro!