Zapatero esperem que sigui veritat
Avui a la trobada de líders europeus Jose Luis Zapatero ha negat que Espanya necessiti ajuda per part de la Unió Europea.
Les constants noticies al voltant de fusions de Caixes d’Estalvis, la taxa d’atur situada al voltant del 20% i la sensació d’un país que va a la deriva no son indicadors massa engrescadors.
A vegades quan per no reconèixer una situació es nega encara s’empitjoren les coses, es cert que el Banco Santander i el BBVA s’han situat a les dues primers posicions en solidesa financera, però això no ho vol dir tot, tenir dos pesos pesats si la resta estan a prop de la ruptura no ens ajudarà gaire. Sembla força clar que si les entitats bancàries es veuen obligades a fusionar-se i a demanar diners a l’estat es perquè realment es troben en dificultats de liquidesa.
La retallada dels sous dels funcionaris tampoc sembla una noticia que demostri solidesa, tot al contrari queda latent la necessitat de retallar la despesa publica.
Fa uns mesos que mitjans de comunicació alemanys i anglesos han estat llençant rumors que després de Grècia, Espanya es la següent a la llista de demanar un pla de rescat.
Des de l’any 2007 fins a l’actualitat el país ha patit una forta caiguda i ara estem en un moment d’incertesa, no sabem si a partir d’ara començarem una remuntada constant o acabarem de caure al buit.
Esperem que sigui veritat el que avui ha dit el president del govern i que no necessitem l’ajuda de la Unió Europea perquè en cas contrari haurem negat una realitat i ens costarà molt més aixecar-nos.
Espanya un país en crisi
L’impacte que esta tenint la crisi al nostre país esta sent devastador i principalment esta afectant al teixit empresarial de les PIMES.
Durant més de 10 anys m’he dedicat professionalment a visitar a tot tipus de Petites i Mitjanes empreses de diferents sectors.
Moltes d’elles no estaven preparades per suportar aquesta forta patacada, recordo que a l’any 2006 en moments de màxima eufòria empreses sense cap tipus d’estructuració ni estratègia vivien felices perquè les comandes arribaven soles.
Moltes vegades conversant amb gerents i propietaris d’empreses no sabien dir-me quin era el motiu pel qual els clients els trucaven.
Em de despertar, un empresari o una empresa no potser que no sàpiga perquè i com ven als seus clients, i molt menys recórrer al típic “boca orella”
Que el país es troba en crisi ja ho sabem, que les empreses passen dificultats i que els bancs i caixes d’estalvi posen molts impediments a l’hora de finançar també.
Però penso que em de fer una reflexió més gran respecte el tema de la crisi, estàvem preparats per una crisi? La meva opinió es que No.
Les empreses han de ser organismes professionals i organitzats, que es regeixin per criteris econòmics i planificats.
Durant molt temps vam pensar que les coses es feien soles i que els diners eren fàcils i la realitat es que els diners fàcils no han exigistit ni ara ni mai i que durant la època de bonança hi va haver moments que es van aproximar més a una festa major que no pas a una realitat econòmica.
L’única manera de sortir d’aquesta crisi es posar-se a treballar i intentar buscar solucions imaginatives que permetin tirar endavant, deixem de queixar-nos i som-hi.