Marc Gordi Bloc personal

16Jun/100

Xarxes Socials, l’impacte de les noves tecnologies a les persones

En el últims anys  Xarxes Socials com Facebook o Twitter han entrat a les nostres vides. De fet son l’evolució de Xats i Messenger amb els quals ja interactuàvem fa més de 10 anys.

Les Xarxes Socials van més enllà, ens permeten ser “amics” de persones que no coneixem a la vida real, de fet això ja ens ho permetin els Xats però amb la gran diferencia que una Xarxa Social et permet conèixer la vida d’una persona: fotografies, amics, edat, estat anímic, etc…

Sens dubte fan que ens puguem relacionar amb gent  que segurament no estaríem en contacte.

Les noves tecnologies acosten a les persones, la revolució va arribar amb els telèfons mòbils hi ha anat evolucionat fins la situació actual.

Hi ha molta gent que critica l’aparició d’aquest tipus de tecnologies per la falta d’intimitat que generen però clarament a una Xarxa Social acabes penjat aquelles coses que voluntàriament tu vols compartir amb la resta de gent.

L’evolució tecnològica fa que cada cop les persones estiguem més a prop.



Filed under: personal No Comments
16Jun/102

No es pot recuperar un país jugant a la defensiva

Quan no fas els deures a temps després en reps la factura, segurament aquest es un dels principals motius de la situació del nostre país.

Després de molt de temps sembla que el govern s’ha adonat que el país si que es troba en una situació més que complicada. Segurament degut a les pressions que esta rebent per part de la Unió Europea.

Tot país es trobar subjecte a un sistema econòmic, sembla clar que si en moments de màxima bonança s’ha de controlar l’accés fàcil al crèdit, fet que genera un increment del consum desmesurat, en moments de màximes dificultats no es poden incrementar les carregues fiscals i la restricció extrema al finançament. Si això passa segurament es per no haver fet els deures quan tocava.

Durant un temps un país pot tancar els ulls  i treure polítiques com el “cheque bebe” o la devolucions dels 400€ de IRPF.

Realment aquests polítiques no ajuden gaire a les persones que les reben com si que ho podria fer una millor regulació del sistema laboral, convenis col·lectius i retribucions. Clarament el país es mereix una política que jugui a l’atac que ajudi aquelles persones o empreses que realment tinguin ganes d’emprendre.

Jugar a l’atac vol dir fomentar que una persona que es troba a l’atur i que te ganes de treballar trobi facilitats per crear els seus propis projectes.

El primer pas per sortir d’una crisi es creant empreses que generin llocs de treball.

Si la única cosa que es fa es posar pals a les rodes, negar el finançament, fomentant l' econòmica submergida i incrementat la pressió fiscal el país s’enfonsa encara més.

Per guanyar s’ha de jugar a l’atac, si jugues a la defensiva sempre acabes perdent.

Tagged as: 2 Comments
15Jun/100

Espanya un país en crisi

L’impacte que esta tenint la crisi al nostre país esta sent devastador i principalment esta afectant al teixit empresarial de les PIMES.

Durant més de 10 anys m’he dedicat professionalment a visitar a tot tipus de  Petites i Mitjanes empreses de diferents sectors.

Moltes d’elles no estaven preparades per suportar aquesta forta patacada, recordo que a l’any 2006 en moments de màxima eufòria empreses sense cap tipus d’estructuració ni estratègia vivien felices perquè les comandes arribaven soles.

Moltes vegades conversant amb gerents i propietaris d’empreses no sabien dir-me quin era el motiu pel qual els clients els trucaven.

Em de despertar, un empresari o una empresa no potser que no sàpiga perquè i com ven als seus clients, i molt menys recórrer al típic “boca orella”

Que el país es troba en crisi ja ho sabem, que les empreses passen dificultats i que els bancs i caixes d’estalvi posen molts impediments a l’hora de finançar també.

Però penso que em de fer una reflexió més gran respecte el tema de la crisi, estàvem preparats per una crisi? La meva opinió es que No.

Les empreses han de ser organismes professionals i organitzats, que es regeixin per criteris econòmics i planificats.

Durant molt temps vam pensar que les coses es feien soles i que els diners eren fàcils i la realitat es que els diners fàcils no han exigistit ni ara ni mai i que durant la època de bonança hi va haver moments que es van aproximar més a una festa major que no pas a una realitat econòmica.

L’única manera de sortir d’aquesta crisi es posar-se a treballar i intentar buscar solucions imaginatives que permetin tirar endavant, deixem de queixar-nos i som-hi.

14Jun/101

Sandro Rosell, un president preparat per dirigir el Barça del Segle XXI

Durant  tota la campanya electoral hem escoltat com Marc Ingla, Jaume Ferrer i Agustí Benedito feien servir com a principal argument  d’atac que Sandro Rosell seria un president intervencionista.

Sembla mentida que al Segle XXI es pugi dir d’una persona que ha d’exercir un càrrec com el de president del Barça que el fet de tenir més de 20 anys d’experiència en el sector dels negocis esportius es una cosa negativa.

Un president del Barça no li pot dir al seu entrenador qui ha de jugar, de la mateixa manera que tampoc pot permetre pagar milions d’euros per jugadors com Keirrison i Enrique, entre d’altres.

L’àrea esportiva ha d’estar dirigida per un director tècnic i un entrenador, que s’encarreguin de prendre les decisions a l’hora de fitxar i donar les baixes del primer equip i el president s’ha d’encarregar de buscar les maners més imaginatives per poder fitxar tots aquells jugadors que li demanin sempre que es trobin dintre d’uns paràmetres acceptables.

Que Sandro Rosell tingui experiència en aquest sector facilitarà el fitxatge de jugadors de primer nivell que ajudin a completar una plantilla que a dia d’avui frega l’excel·lència.

De la mateixa manera que tots els anys que Guardiola va passar a la Masia i al primer equip del Barça l’han ajudat a dirigir l’equip, l’experiència de Rosell  en el negocis del esportius l’ajudaran a gestionar la presidència.

De tot el discurs d' ahir em quedo amb  el  to en el que va pronunciar per dues vegades “No us fallaré”. Quan algú que ha viscut el Barça des de petit es capaç de dir amb tanta contundència aquesta frase es perquè te molt clar a quin repte s’enfronta i quines dificultats  l’esperen.

Per tant estic segur que Sandro Rosell  es el millor president que podia tenir el Futbol Club Barcelona.

Sort Sandro!

14Jun/100

Benvinguts al meu bloc

Fa molt de temps que tenia al cap comptar amb un mitja interactiu i àgil per poder expressar les meves opinions sobre les dues grans passions de la meva vida, el Barça i el món empresarial.

Espero doncs que els articles que exposaré siguin del vostre interès i m’agradarà molt rebre els vostres comentaris.

Salutacions i Benvinguts de nou.

Marc Gordi Batlles

Filed under: personal No Comments